En la publicació d'avui parlarem sobre la importància del Conjunt Mínim de Dades i com ha ajudat la seva implementació.

Com ja havíem mencionat prèviament en publicacions anteriors, el Conjunt Mínim de Dades no es va implementar a l'estat espanyol fins a l'any 1992. Prèviament no existia cap base de dades que estandarditzés uns protocols i un llenguatge de codificació comú. Aquest projecte de crear una base de dades comuna a la comunitat sanitària i científica va sorgir arran de la necessitat de buscar una forma de comunicació comuna per poder realitzar els estudis de dades amb facilitat donada la diferencia de protocols que tenia cada país. Gràcies a la codificació comuna de malalties englobada al CIE-10 tots els països que l'utilitzen ens ha permès tenir un control de les variables i malalties per poder fer estudis i valorar la situació de cada zona sanitària.

La importància del fet que cada episodi d'hospitalització quedi registrat en una base de dades permet als sanitaris tenir una font d'informació de caràcter clínic sobre la morbilitat hospitalària. A més a més, també permet que aquestes dades puguin ser contrastades entre centres sanitaris de característiques similars. Una bona recollida de dades també és d'ajuda per al centre per conèixer quina incidència tenen en cada cas i en quins aspectes poden millorar o implementar nous protocols.