Com ja havíem comentat en l'anterior publicació, els sistemes de classificació de pacients van sorgir arran de la complexitat dels serveis sanitaris que van anar sorgint. D'aquesta manera es va crear el CSP. Per realitzar aquest sistema es van seguir dos paràmetres: que els usuaris de la mateixa classe es reconeguin pels metges com a similars en referència a les atencions sanitàries. I, d'altra banda, que els usuaris d'aquestes classes es serveixin del consum de recursos i cost.

Si volem definir el concepte de sistema de classificació de pacients podríem dir que és un conjunt de paràmetres que classifica als pacients que s'atén en un centre assistencial de manera conjunta en grups homogenis depenen de les seves característiques. (Per exemple, sexe, edat, diagnòstic o procediment).

A partir d'aquests SCP es poden trobar els grups relacionats amb el diagnòstic (GRD) i alguns similars que s'han creat posteriorment. Cada sistema creat ha de respondre preguntes com, què mesura, on s'aplica, qui ho aplica, a quins pacients s'aplica i quins avantatges aporta.

I a més a més, a tots els sistemes es mesura la seva complexitat i funcionalitat. Amb la complexitat es mesura la classificació de diagnòstics, comorbiditats i complicacions de cirurgia. I amb la funcionalitat es busca classificar un o més activitats de la vida diària (la mobilitat o el nivell de dependència).